· Enric Vila

Enric Vila

Pla té un Calendario sin fechas de 1965, titulat Para hacer un buen artículo, on explica la tragèdia del columnista. Un bon article —hi diu— no s’improvisa. Un bon article és el resultat d’un procés lent de maceració d’una intuïció. Si el procés es fa correctament, la intuïció surt formulada en forma d’idea, o de pregunta, clara i concisa —i per tant incòmoda.

Els bons articles triguen a sortir i, un cop publicats, porten problemes. Això fa que l’articulista hagi de tenir una certa capacitat per entomar bufetades i hores per perdre; hores per divagar i recollir informació, per relacionar idees i descartar-ne d’altres —hores per cultivar l’esperit aristocràtic, perquè viure bé és car i els articles es paguen malament.

El més emprenyador d’escriure és que de vegades no aconsegueixes concretar allò que vols dir. Jo, ara mateix, mentre escric, sento la melodia d’un altre article que fa dies que em distreu. Pla posava l’exemple d’un article sobre el color de Roma que no va escriure mai. Una de les imatges de l’escriptor que més m’agrada és aquella que parla d’acostumar-se a veure la vida en forma d’article.

L’article com una forma de viure, com una unitat de valoració de l’experiència, l’article per ordenar la fosca realitat amb una mica de criteri i de color; em sembla una manera excel·lent de sintetitzar el caràcter absorbent de l’escriptura i les seves dificultats.

Els problemes d’escriure un bon article són semblants als d’escriure bé qualsevol cosa. Creure que un bon article és més fàcil d’escriure que una bona novel·la és com creure que guanyar l’or en els cent metres és més fàcil que guanyar-lo en la marató.

El primer problema de l’articulista és triar el tema. El segon és agafar el tema i delimitar-lo, veure’n la fotografia. Si no emmarques bé la qüestió, si no tries i ordenes bé els elements a través dels quals vols explicar-te, et sortirà un text desagraït com una fotografia desenfocada o com una truita mal feta d’aquestes que faig jo.

Foto: Enric Vila. Autora: Laia Vila.

Foto superior: Enric Vila. Autora: Laia Vila.

Perquè això no passi, has de resoldre un tercer problema. És el problema del compromís: t’has de posar davant de la qüestió i posicionar-te. Abans de matisar, has d’anar al moll de l’os i decidir si hi jugues a favor o en contra. La profunditat d’un article depèn del compromís personal que l’autor és capaç d’establir amb el fons de la qüestió. No cal que el compromís sigui explícit, però cal que hi sigui. Si no hi és, el text quedarà pedant i fred, i a la tarda ja serà prescindible.

Vivim a través d’un imaginari que ens transcendeix. Això s’ha de notar. La relació personal amb allò que escrivim no diu coses només sobre nosaltres, també diu coses sobre el món i l’època que ens ha tocat viure, i sobre les possibilitats que té l’home de fer una mitjana constructiva amb la seva realitat.

Si escriure és representar una actitud vital, un bon article ha de reflectir a través d’un exemple concret aquesta manera d’estimar i d’expressar-se. Si tens això clar, el problema de l’estil queda pràcticament resolt i el problema de la posteritat també, perquè els dubtes existencials no passaran mai de moda.

Em vaig adonar de la importància de l’articulisme, i de la profunditat que el compromís li dona, estudiant els articles de Pla dels anys quaranta. Vaig veure que allò que feia que encara tinguessin interès, malgrat la censura i l’ambient de l’època, era l’esforç de Pla per continuar donant, al seu imaginari, una presència activa dins de la societat.

Cal mirar d’escriure des dels amors. Cal posar-se a escriure tenint present que la veritat de les coses depèn molt de la veritat de la nostra mirada. Cal deixar en segon terme els interessos de la por. Una vegada entès això, i una vegada triat i jutjat el problema, cal argumentar el punt de vista, passar a l’acció.

Un bon article és un mecanisme perfecte. No hi ha lírica que no s’aguanti sobre una lògica implacable. Tota lírica necessita una part de força demagògica que defensi la part de veritat que conté. La demagògia, posada en relació amb la veritat, tensa l’arc, dona potència a la fletxa. La dificultat consisteix a afinar bé la proporció perquè l’article no acabi sent un tret gratuït, o un esclat de focs artificials. O perquè no t’esclati a la cara per sorpresa, com em passa a mi de vegades.

Enric Vila

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly